19 noviembre 2010

Historia

La ciutat del perdó

¿El cor no vos diu res, ara, mentres estan afusellant gent a Monjuïc solament perquè en ella es manifestà amb més claredat aquest mal que és el de tots nosaltres?
¿El cor no vos diu anar a demanar perdó, a genollons si convé, i els més ofesos els primers, per aquest germans nostres en desamor que volien aterrar per odi aquesta mateixa ciutat que nosaltres els deixàrem abandonada per egoisme?
(....)
¿Com vos podeu estar aixís tranquils a casa vostra i en els vostres quefers sabent que un dia, al bon solet del dematí, alla dalt Montjuïc, trauran del castell un home lligat, i el passaran per davant del cel i del món i del mar,  del port que trafiqueja i de la ciutat que s'aixeca i a poc a poc, ben a poc a poc, perquè no s'hagi d'esperar, el portaran a un racó del fosso, i allí, quan toqui l'hora, aquell home, aquella obra magna de Déu en cos i ànima, viu, en totes ses potències i sentits, amb aquest mateix afany de vida que teniu vosaltres, s'agenollarà de cara a un mur, i li ficaran quatre bales al cap, i ell farà un salt i caurà mort com un conill... ell, que era un home tan home com vosaltres... potser més que vosaltres!
(...)
Si an aquest home l'haguéssiu mort batent-vos com a lleons amb ell al peu d'una barricada o a la porta d'una esglèsia, jo no us en podria fer cap càrrec, perquè en tal combat hauríeu demostrar el vostre amor a alguna cosa, exposant la vostra vida pel vostre ideal; i per l'amor d'un ideal i sa valentia podem ésser absolts de moltres coses. Més ara, qui us absol? ¿On és el vostre ideal, el vostre amor i el vostre sacrifici? ¿On l'heu demostrat el vostre valor? Doncs no vulgue ésser covards dues vegades. Si llavores el vostre valor havia d'estar en les armes i no el tinguéreu, tingue-lo almenys ara en el perdó, i que és ben bé l'hora.
(...)

MARAGALL, Joan (10 octubre 1909)

Quemamos el pasado con una sonrisa en los labios y la ignorancia en nuestros corazones. No podemos olvidar porque nunca hemos recordado quienes eran. La sangre, la muerte, el exilio, los genocidios, las guerras, el hambre... Todo ello queda en mudos libros. La historia siguen reescribiendola los vencedores. Hasta que en el fuego no queden mas que cenizas de otros tiempos. Es decir, nada para recordar y nada para olvidar.



PD: Por internet debe circular la traducción del articulo que he transcrito. Solo tenéis que buscar La ciudad del perdón de Joan Maragall en relación a la Semana Trágica que vivió Barcelona el año 1909.

No hay comentarios:

Publicar un comentario